La Cançó de La Rebequeta I El Moscatell

Glaucs

Compositor: Jofre Bardagi, Alexandre Rexach Llorens, Jose Luis Vadillo, Angel Valenti Puigbert

Curiós, qui ho hagués dit
Que una musa em fes patir tant
Que aquella nena d'ulleres que em feia crits
Avui seria una dona gran

I ens escrivim, mentre es fa de nit
Tu prens la fresca I jo tinc calor
I el concepte de musa pren molt sentit
Quan del que em dius en faig una cançó

I a la ciutat van passant els dies
I l'estiu que es va apagant, es fa tardor

Així que corre, posa't rebequeta
Que el fred apreta
I en aquest balcó se't gelarà la pell
Corre, beu una miqueta
Que la sed apreta
I les muses també beuen moscatell

Curiós, qui ho hagués dit
Que amb els anys ens faríem grans
I la nena d'ulleres que em feia crits
Avui seria tan important

I no ho entenc, però ja m'és igual
Ets tan bonica que perdo el nord
Per mi ets la musa perfecte en un pedestal
I jo l'ingenu que creu en l'amor

I en els petons, I en el teu somriure
I en aquelles nits d'agost
Que ja no hi son

Així que corre, posa't rebequeta
Que el fred apreta
I en aquest balcó se't gelarà la pell
Corre, beu una miqueta
Que la sed apreta
I les muses també beuen moscatell

Corre, posa't rebequeta
Que el fred apreta
I en aquest balcó se't gelarà la pell
Corre, beu una miqueta
Que la sed apreta
I les muses també beuen moscatell